Dijous, dia 25/09/2008- Khajuraho (Índia)

Després de gairebé no dormi i de unes 10 hores en tren arribem a l’estació de Satna, on un indi ens desperta amb una campaneta perquè baixem del tren. Allà ens espera el conductor que tindrem duran la resta del viatge. Ens despadim dels dos catalans i del Xilé.

Arribem el nostre hotel de Khajuraho a Usha Bundela i fem un petit descans abans d’anar a visitar els temples.
Primer de tot anem a dinar a un restaurant que el recomana la “loli planet”, Restaurant Asgerant, on mengem un plat de pasta que resulta està molt bo. A continuació visitem els temples occidentals compostos entre altres coses de figures eròtiques (inspirat amb el Kama Sutra). Entrada 250 rpi. Uns temples impressionants, són els més macos de tota la India, sense dubte.
A la sortida dels temples ens ve un noiet indi i ens entrega una targeta (com si fos una pel·lícula), on posa: “Joel, ens trobem en el bar al pis de dalt. Josep.” Ostres! Són la parella de Catalans i el Xile! Realment el món és petit! Ens estem una bona estona parlant amb ells i finalment quedem a les 7 del vespre per sopar a “Blue Sky” on des de dalt d’un arbre, que hi ha una espècie de terrassa de bar, es pot veure l’espectacle pirotècnic que fan a l’interior dels temples.
Abans de sopar, continuem la nostra visita a altres temples. Aquest es diuen els temples de l’est i no són tant espectaculars que els primers, ja que es troben en més mal estat, però això no treu que siguin bonics (entrada gratis).
Ens tornem a trobar amb els catalans i el Xile i sopem a dalt de l’arbre, sembla un conte, l’únic problema que hi ha són els insectes, però com no hi ha gaire llum passen més desapercebuts. El menjar és justat, però l’experiència a valgut la pena. La estona és passa volant entre conversa i conversa, però és tard i ens acomiadem del Josep, la Rosa i al Jeronimo. Abans de marxa, oferim la possibilitat al Josep i la Rosa que vinguin en nosaltres en el cotxe a Ordra, el conductor els hi demana 1000 Rp. Demà ja es veurà!

Dimecres, dia 24/09/2008- Varanassi (Índia)

A les 5:10 hores del matí ens ha vingut a buscar el conductor per portar-nos a fer el passeig del Ganger per veure la sortida del sol.
El riu està ple de barquetes i de gent, els Indis comencen el dia molt d’hora, hi ha molt de moviment, però ho més espectacular és la varietat de colors que es veuen. És realment una experiència poder-hi estar!
Després ens porta a la universitat i ha un temple que es troba al costat. Comencem a tenir gana, i li diem el conductor que volem anar a l’hotel a esmorzar, i ens mira una mica estranyat, però finalment entenc que volem menjar i ens retorna a l’hotel, on ens espera un fantàstic bufet.
Continuem les visites abans de marxar, i anem a veure el temple de Vishawanath, el temple de Bharat Mata i el temple de Durga.
Retornem a l’hotel i fem les maletes i el Check-out. Hem quedat alb el conductor, i arriba tard a buscar-nos, que hi farem és la Índia. Anem a visitat Sarnath, la ciutat sagrada del budisme, on visitem les seves runes i el seu temple, és on el buda va donar el seu primer sermó.
Abans d’anar a sopar decidim prendre una cervesa “large”, al nom ja ho diu, és de mig litre. A les 19 h ens ve a buscar el Poppy, el conductor, que ens portarà a sopar a un restaurant que hem vist a Lonely Planet, i que té molt bones referències. El restaurant Phukwari es troba al centre de la ciutat, on hi ha un àmbit que no es pot explicar ni amb paraules. El menjar és molt bo i el lloc està molt bé, és ha agradat moltíssim, recomanadíssim!!!
A les 22:30 hores ens torna a buscar el conductor retornar-nos a l’hotel, ja queda poc per marxar a l’estació de tren. Tornem a trobar les nostres amigues argentines, i venen de fer compres, com no!! Tornen a venir carregades, hem sembla que a l’avió no hi cabran! El nostre temps que ens queda, ens quedem parlant amb elles, són molt maques, no perdrem el contacte!!! Elles m’acaben regalant una polsera que han comprat a la India, i en fa molta il•lusió. Ens despedim amb molta pena, però continua el nostre viatge.
Arribem a l’estació de tren i és un caos, no sabem l’andana, està ple de Indis que no parlen angles i estem més perduts que una agulla en un paller!! Finalment un de l’estació ens envia a l’andana 1! Allà veiem un grup de tres persones que semblen occidentals i pregunto si van a Satna. Ostra quina sort, són dos catalans i un Xile que van al mateix lloc que nosaltres. Ara ja no ens sentim tant sols, rodejats de 100 indis que només fan que mirar-nos i preguntar de que treballem!! Aquí és on vam conèixer la Rosa i el Josep, però no cal que us expliqui de nou la història, ja que tots ja la sabeu.
El tren es va redreçar unes 3 hores, que sort d’estar amb ells, sinó l’espera hagués estat llarguíssima, ja que l’estació de varanassi és tot un espectacle, que no l’hauríeu de perdre. La gent dormida pel terra i plena d’animals, vaques, cucarachas, insectes, rates, indis...ai no! El final anaves espolsant els insectes com si fos sorra, ja no els notàvem, estava ple!
Arriba el tren i és una cursa d’obstacles per poder trobar el vago i pujar-hi, és llarguíssim. Compartim lliteres amb els catalans, quina sort. A la llitera de dalt fa molt fred i no dormo gaire bé res.

Dimarts, dia 23/09/2008- Varanassi (Índia)

Després d’esmorzar anem a buscar les samarretes encarregades. Al arribar a la tenda ens diuen que encara no estan fetes, i anem a donar un tomb. Decidim gastar-nos les últimes rupies amb dues postals i segells, això els de casa rebran noticies nostres. Finalment tenim les samarretes, no ens han estafats i en quedat molt xules.

Retornem a l’hotel on ens espera Tsandra per portar-nos a l’aeroport. L’aeroport és fan passar un “calvari”, ja que ens registre quatre cops, és un espectacle. Es veu que els bitllets de la India de 500 rupies no poden sortir del Nepal, i el que fan és quedar-se’ls, és indignat. Nosaltres no ho sabíem hi portem en el moneder un bitllet, però no el veuen. Ja podeu imaginar quina mena d’escorcolls fan. Depèn del que et toqui. Hi ha uns argentins que portaven un bitllet de 500Rps i s’han quedat sense. És tercer mundista!

Tornem a trobar les nostres dos amigues Argentines, la Sílvia i la Claudia, que ha de pagar un sobrepès de 30 dòlars, em sembla que han comprat mig Nepal, jaja.
Arribem a Varanassi, i ens ve a rebre un portador de carros que porta un cartell amb el nostre nom. Ens vol portar les maletes i el Joel li diu que no cal que ja les podem portar nosaltres. Resulta que aquest home no és el nostre conductor, el que fa és aguantar el cartell dels nostres nom, perquè així poder agafar les nostres maletes i després demanar propina. Se les saben totes!!
Arribem en el nostre hotel Meriden Grand, i ràpidament deixem les maletes u marxem cap els Ghats del Ganger. Allà agafem una barqueta amb dos rems i un noi jove ens porta a veure les incineracions i un ritual India. Mentre veiem la posta de sol, podem anar observant algunes persones mortes que floten pel riu. En el Riu Ganger és on venen els Indis a morir, i depenen de l’economia de cada família el lloc on els incineren és més gran o petit. Ens expliquen els mort que veiem flotant són dones embarassades, leprosos o gent santa, ja que no es poden incinerar.
És una experiència única veure tot aquest esdeveniment, et fa molt que pensar, és una altre cultura i és tot molt diferent al nostre entendre.Anem a sopar un restaurant que es diu AR Tower, i estem pràcticament sols, només hi ha dues indies. El menjar és molt picant i ja veig jo que el menjar no serà el millor del viatge.
Dormen a l’hotel i anem a dormi d’hora, ja que el dia següent ens hem d’aixecar a les 5:10 per anar a veure la posta de sol al Ganger, és veu que és espectacular.

Dilluns,dia 22/09/2008- Kathmandu (Nepal)

Ens aixequem i esmorzen per agafar forces. L’esmorzar picava com sempre. Pugem al nostre cotxe el de Tsandra, i ens dirigim cap a Nagarkot, on podrem veure l’Himàlaia.
Després de 35 Km i dos hores de cotxe per carreteres sense asfaltar arribem a Nagarkot. En trobem a dalt d’una muntanya, on només hi ha un hotelet molt bonic i de moltes estrelles, no apta per la nostra economia. Des de allà hem de veure l’Himàlaia, però un núvol que està just el mig no ens deixar veure el PIC. Només acabem veien un parell de muntanyes que estan pel voltants. Que hi farem!
Després de convèncer el conductor perquè ens porti, anem un 3 km més amunt, on diuen que hi ha una torre on també es poden veure les vistes de l’Himàlaia. Però com és de suposar, amb el núvols que hi ha, tampoc aconseguim veure res.
Tornem a baixar la muntanya i anem a Bhaktapur, aquesta ciutat és considerada patrimoni de la Humanitat, i amb raó, ja que ens agrada moltíssim. Dinem en un restaurant de la plaça principal i mengem bastant bé. Després fem tots els carrers i carrerons per veure, no és molt gran però es una delicia passejar per aquest paratge, ja que ens estem unes 3 hores.
A les 17 hores arribem a l’hotel i decidim anar de botiguetes, ja que demà marxem cap a la India. Després de regatejar, regatejar i regatejar ens gastem els dinerets destinats aquest fi, a regalitos. Resultat: dos forros polars Columbia (imitacions, com no), unes polseretes i collarets i quatre samarretes que deixem encarregades pel dia següent a les 9h, ja que les han de fer. Les samarretes estan pagades i tenim por que ens estafin, però ens arrisquem! Abans de tornar a l’hotel anem a sopar.

Diumenge, dia 21/09/2008 - Kathmandu (Nepal)

Ens aixequem, esmorzem i el Tsandra ve a buscar-nos a les 9h per marxar a veure “Patant”, la ciutat més antiga del Nepal, on hi ha pagodes de totes menes i mides. Allà esta ple de persones que s’ofereixen a fer-te de guia, a canvi d’una propina que ells ja te la marquen.
Després anem al temple de Pashupatinath, i no ens marca gaire, a continuació visitem al temple del Buda, a on trobem uns catalans que ens expliquen que la seva filla fa gairebé un any que està estudiant aquí a Kathmandu, suposem que estudia nepalès. En aquest temple hi ha diversos restaurant, i escollim un restaurant típic Nepalès, sinó fos perquè era Japonès, el menjar molt bo.
Per la tarda anem a un poblet típic del Nepal que hi ha un buda estirat a dins d’una especia de piscina. Després Tsandra ens diu que a 10 minuts

pujant a peu trobarem una especia de cascada. Nosaltres com no ens fa res camina i anem. Quan portem 20 minuts caminat, i no a pas lent, només hem aconseguit veure un saltironet d’aigua, cosa que ens fa tornar a l’hotel bastant cansats. Al barri de Thamal està ple de botiguetes i demà és on anirem a comprar algun que altre record.

Dissabte, dia 20/09/2008- Kathmandú (Nepal)

Trasllat a l’aeroport per anar al Nepal, ciutat Kathmandú. Ens escorcollen moltes vegades abans de passar tots els controls aeris, i a l’avió (que sembla de joguina), coneixem dues nois Argentines que també estaran quatre dies a Nepal.

Arribem cap a les 15:00 h a l’hotel Marshyangdi. A l’hotel ens porta un nepalès amb un cotxe que no té aire condicionat, ja comencem malament.

A l’hotel ens espera el representant de Nepal, i ens explica una mica tot el que farem, però aquesta tarda no vol portar-nos en lloc. Però després que el Joel es posi una mica duu, ens portarà de passeig.
Primer anem al temple dels monos, com el nom diu està ple de micos que si poden et roben el menjar. El Joel gairebé es queda sense entrapar.
En acabar la visita anem a la plaça Dubar, on estant fent una manifestació, i com sempre ens posem al mig. El preu de l’entrada de la plaça és de 200 Rpn, però no paguem ja que un grup de Nepalesos s’estan manifestant. No sabem el motiu, ja que no entenem el que diuen, però sembla pacifica.
Per cert, hem canviat diners a una botiga de roba i pasmines, deu ser diner negre, però ens han donat molt bon canvi. 1€ = 103 Rpn.
El nostre hotel estar al centre, en el barri de Thamar, això ens va perfecte per anar a sopar. Anem a menjar a un restaurant/bar que van les expedicions d’escaladors, abans i després d’anar fer els cims del Nepal. Al bar estar ple de peus de “bigfood” amb dedicatòries de cada expedició, entre d’elles i trobem una que diu “FREEDOM FOR CATALONIA”.
Ah, si! El nostre conductor del Nepal es diu Tsandra.

Divendres, dia 19/09/2008 – Delhi

Agafem l’avió a les 13:30 hores a Barcelona i fem escala a Frankfurt, i després de 7 hores arribem a Delhi a les 2h de la matinada. L’escala de l’avió ha arribat amb retard i hem hagut de corre per l’aeroport de Frankfurt, pensàvem que havíem perdut al vol, però no, l’hem agafat. A l’aeroport de Delhi trobem les maletes amb els encadenats trencats, per sort, sembla que no ens falti res.
Arribem a l’hotel Gran Godwin a les 02:00 hores, i allà ens espera el representant de l’agència India, que parlava una mica d’anglès (no és el Raju). Ha pujat a la nostra habitació, sense ser convidat, i ens ha donat la benvinguda i els bonus dels hotels, avions i tren. Nosaltres hem pagat els que ens quedava pendent.
Finalment hem anat a dormir, a les 03:00 h de la matinada, ens hem d’aixecar a les 7, no dormirem gairebé res.