A les 5:10 hores del matí ens ha vingut a buscar el conductor per portar-nos a fer el passeig del Ganger per veure la sortida del sol.
El riu està ple de barquetes i de gent, els Indis comencen el dia molt d’hora, hi
ha molt de moviment, però ho més espectacular és la varietat de colors que es veuen. És realment una experiència poder-hi estar!
Després ens porta a la universitat i ha un temple que es troba al costat. Comencem a tenir gana, i li diem el conductor que volem anar a l’hotel a esmorzar, i ens mira una mica estranyat, però finalment entenc que volem menjar i ens retorna a l’hotel, on ens espera un fantàstic bufet.
Continuem les visites abans de marxar, i anem a veure el temple de Vishawanath, el temple de Bharat Mata i el temple de Durga.
Retornem a l’hotel i fem les maletes i el Check-out. Hem quedat alb el conductor, i arriba tard a buscar-nos, que hi farem és la Índia. Anem a visitat Sa
rnath, la ciutat sagrada del budisme, on visitem les seves runes i el seu temple, és on el buda va donar el seu primer sermó.
Abans d’anar a sopar decidim prendre una cervesa “large”, al nom ja ho diu, és de mig litre. A les 19 h ens ve a buscar el Poppy, el conductor, que ens portarà a sopar a un restaurant que hem vist a Lonely Planet, i que té molt bones referències. El restaurant Phukwari es troba al centre de la ciutat, on hi ha un àmbit que no es pot explicar ni amb paraules. El menjar és molt bo i el lloc està molt bé, és ha agradat moltíssim, recomanadíssim!!!
A les 22:30 hores ens torna a buscar el conductor retornar-nos a l’hotel, ja queda poc per marxar a l’estació de tren. Tornem a trobar les nostres amigues argentines, i venen de fer compres, com no!! Tornen a venir carregades, hem sembla que a l’avió no hi cabran! El nostre temps que ens queda, ens quedem parlant amb elles, són molt maques, no perdrem el contacte!!! Elles m’acaben regalant una polsera que han comprat a la India, i en fa molta il•lusió. Ens despedim amb molta pena, però continua el nostre viatge.
Arribem a l’estació de tren i és un caos, no sabem l’andana, està ple de Indis que no parlen angles i estem més perduts que una agulla en un paller!! Finalment un de l’estació ens envia a l’andana 1! Allà veiem un grup de tres persones que semblen occidentals i pregunto si van a Satna. Ostra quina sort, són dos catalans i un Xile que van al mateix lloc que nosaltres. Ara ja no ens sentim tant sols, rodejats de 100 indis que només fan que mirar-nos i preguntar de que treballem!! Aquí és on vam conèixer la Rosa i el Josep, però no cal que us expliqui de nou la història, ja que tots ja la sabeu.
El tren es va redreçar unes 3 hores, que sort d’estar amb ells, sinó l’espera hagués estat llarguíssima, ja que l’estació de varanassi és tot un espectacle, que no l’hauríeu de perdre. La gent dormida pel terra i plena d’animals, vaques, cucarachas, insectes, rates, indis...ai no! El final anaves espolsant els insectes com si fos sorra, ja no els notàvem, estava ple!
Arriba el tren i és una cursa d’obstacles per poder trobar el vago i pujar-hi, és llarguíssim. Compartim lliteres amb els catalans, quina sort. A la llitera de dalt fa molt fred i no dormo gaire bé res.
El riu està ple de barquetes i de gent, els Indis comencen el dia molt d’hora, hi
ha molt de moviment, però ho més espectacular és la varietat de colors que es veuen. És realment una experiència poder-hi estar!Després ens porta a la universitat i ha un temple que es troba al costat. Comencem a tenir gana, i li diem el conductor que volem anar a l’hotel a esmorzar, i ens mira una mica estranyat, però finalment entenc que volem menjar i ens retorna a l’hotel, on ens espera un fantàstic bufet.
Continuem les visites abans de marxar, i anem a veure el temple de Vishawanath, el temple de Bharat Mata i el temple de Durga.
Retornem a l’hotel i fem les maletes i el Check-out. Hem quedat alb el conductor, i arriba tard a buscar-nos, que hi farem és la Índia. Anem a visitat Sa
rnath, la ciutat sagrada del budisme, on visitem les seves runes i el seu temple, és on el buda va donar el seu primer sermó.Abans d’anar a sopar decidim prendre una cervesa “large”, al nom ja ho diu, és de mig litre. A les 19 h ens ve a buscar el Poppy, el conductor, que ens portarà a sopar a un restaurant que hem vist a Lonely Planet, i que té molt bones referències. El restaurant Phukwari es troba al centre de la ciutat, on hi ha un àmbit que no es pot explicar ni amb paraules. El menjar és molt bo i el lloc està molt bé, és ha agradat moltíssim, recomanadíssim!!!
A les 22:30 hores ens torna a buscar el conductor retornar-nos a l’hotel, ja queda poc per marxar a l’estació de tren. Tornem a trobar les nostres amigues argentines, i venen de fer compres, com no!! Tornen a venir carregades, hem sembla que a l’avió no hi cabran! El nostre temps que ens queda, ens quedem parlant amb elles, són molt maques, no perdrem el contacte!!! Elles m’acaben regalant una polsera que han comprat a la India, i en fa molta il•lusió. Ens despedim amb molta pena, però continua el nostre viatge.
Arribem a l’estació de tren i és un caos, no sabem l’andana, està ple de Indis que no parlen angles i estem més perduts que una agulla en un paller!! Finalment un de l’estació ens envia a l’andana 1! Allà veiem un grup de tres persones que semblen occidentals i pregunto si van a Satna. Ostra quina sort, són dos catalans i un Xile que van al mateix lloc que nosaltres. Ara ja no ens sentim tant sols, rodejats de 100 indis que només fan que mirar-nos i preguntar de que treballem!! Aquí és on vam conèixer la Rosa i el Josep, però no cal que us expliqui de nou la història, ja que tots ja la sabeu.
El tren es va redreçar unes 3 hores, que sort d’estar amb ells, sinó l’espera hagués estat llarguíssima, ja que l’estació de varanassi és tot un espectacle, que no l’hauríeu de perdre. La gent dormida pel terra i plena d’animals, vaques, cucarachas, insectes, rates, indis...ai no! El final anaves espolsant els insectes com si fos sorra, ja no els notàvem, estava ple!
Arriba el tren i és una cursa d’obstacles per poder trobar el vago i pujar-hi, és llarguíssim. Compartim lliteres amb els catalans, quina sort. A la llitera de dalt fa molt fred i no dormo gaire bé res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada