sempre. Pugem al nostre cotxe el de Tsandra, i ens dirigim cap a Nagarkot, on podrem veure l’Himàlaia.Després de 35 Km i dos hores de cotxe per carreteres sense asfaltar arribem a Nagarkot. En trobem a dalt d’una muntanya, on només hi ha un hotelet molt bonic i de moltes estrelles, no apta per la nostra economia. Des de allà hem de veure l’Himàlaia, però un núvol que està just el mig no ens deixar veure el PIC. Només acabem veien un parell de muntanyes que est
an pel voltants. Que hi farem!
Després de convèncer el conductor perquè ens porti, anem un 3 km més amunt, on diuen que hi ha una torre on també es poden veure les vistes de l’Himàlaia. Però com és de suposar, amb el núvols que hi ha, tampoc aconseguim veure res.
Tornem a baixar la muntanya i anem a Bhaktapur, aquesta ciutat és considerada patrimoni de la Humanitat, i amb raó, ja que ens agrada moltíssim. Dinem en un restaurant de la plaça principal i mengem bastant bé. Després fem tots els
carrers i carrerons per veure, no és molt gran però es una delicia passejar per aquest paratge, ja que ens estem unes 3 hores.A les 17 hores arribem a l’hotel i decidim anar de botiguetes, ja que demà marxem cap a la India. Després de regatejar, regatejar i regatejar ens gastem els dinerets destinats aquest fi, a regalitos. Resultat: dos forros polars Columbia (imitacions, com no), unes polseretes i collarets i quatre samarretes que deixem encarregades pel dia següent a les 9h, ja que les han de fer. Les samarretes estan pagades i tenim por que ens estafin, però ens arrisquem! Abans de tornar a l’hotel anem a sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada